Eixams disposa d’un protocol feminista contra les violències masclistes i LGTBIfòbiques. Seguidament recollim alguns dels principis que el regeixen:
Què és una agressió masclista o LGTBIfòbica?
És aquella exercida sobre algú per raó de gènere (i les seves disidències), orientació del desig i/o expressió de gènere. Pot ser física, sexual i/o psicològica. Res no justifica una agressió masclista (ni les drogues, ni l’alcohol, ni el vestuari, etc.). Una agressió és un abús de poder d’una persona sobre una altra, no és un malentès ni un conflicte.
Qui la pot patir?
Qualsevol persona pot sofrir una agressió sexista. La socialització patriarcal fa que les dones, especialment les noies i joves, les persones amb adscripcions de gènere no normatives (col·lectius LGTBIQA+), o les persones amb cossos no normatius tendeixin a ser els grups amb majors probabilitats de patir agressions sexistes. Una agressió es dóna quan alguna persona se sent agredida: cadascuna té els seus límits, que son variables en funció de les vivències de cada persona. No és legítim qüestionar els limitants de l’altre.
Qui pot agredir?
Totis podem ser persones agressores, podem traspassar els límits de l’altra persona ja que aquests són subjectius. Hem de recordar que ens socialitzem en un sistema patriarcal. Tot i així, l’heteropatriarcat és un sistema de relacions de poder on el rol masculí (cis-genere blanc, adult i heterosexual) té el privilegi. El sistema patriarcal atorga una situació privilegiada a les persones socialitzades com a homes. Des d’aquesta lògica, els homes tenen atorgats uns drets sobre els altres gèneres, que els situen en una posició de superioritat. Això no vol dir que tots els homes exerceixin el poder que els és atorgat en benefici propi, però sí que es poden creure amb el dret a exercir-lo.
Com s’activa el protocol?
Qualsevol persona que s’hagi sentit agredida es pot adreçar a les persones que formen part de l’organització. Es vetllarà per seguir un procés que s’ajusti a les necessitats i al ritme que la persona necessiti i vulgui seguir. El procés l’inicia la persona agredida, i és aquesta qui decideix si vol estar en el procés i en quina mesura. Tot i així l’organització actuarà d’ofici quan, malgrat la persona no vulgui engegar el procés, s’avaluï que està en risc greu la seva integritat (física, psicològica, sexual, etc.) o la d’altres persones. En aquests casos cal parar especial atenció a la situació personal de cada persona (situacions irregulars en casos de persones migrades, persones encausades…) per tal de no generar situacions de reincidència en la vulnerabilització.
El protocol i la seva aplicació parteix del feminisme interseccional. La lògica central d’aplicació és la de la lluita contra les violències masclistes i LGTBIfòbiques. Quan el gènere, identitat sexual i/o orientació sexual es creua amb altres eixos de desigualtat es generen noves expressions d’opressió i s’accentuen les violències. Cal tenir en compte aquest paradigma en l’aplicació del protocol i la gestió de qualsevol denúncia o situació. Volem generar espais de convivència on gaudir lliurement sense opressions patriarcals ni masclistes, espais on poder-nos relacionar amb i des de la confiança, el respecte, l’autogestió, el feminisme, la cura i la seguretat.
Volem, amb aquest protocol, reivindicar un cop més la importància de la col·lectivitat per fer front a les agressions i violències que el sistema genera i recordar a totes les persones a les que va adreçat aquest protocol que NO ESTEM SOLES.