No-monogàmies ètiques
La monogàmia, a banda d’una pràctica concreta o un estil relacional, es pot considerar una expectativa cultural que configura una estructura social vinculades als conceptes de parella heterosexual reproductiva, amor romàntic o família nuclear. Aquesta estructura es pot conceptualizar com a monogàmia obligatòria, deixa al marge d’allò acceptable altres formes de connexió més o menys intimes.
(Juan Carlos Pérez Cortes)
Gènere
Conjunt de característiques socials, culturals, polítiques, jurídiques i econòmiques construïdes socioculturalment que la societat assigna a les persones de manera diferenciada, com a pròpies d’homes o dones.
Persona amb identitat Trans
Aquella persona que s’identifica amb un gènere diferent del que se li va assignar en néixer. El terme trans engloba multitud d’identitats, inclou dones i homes transsexuals, transgènere, persones no-binàries, agèneres, travestís, entre d’altres. També es reconeixen com a trans algunes persones que practiquen el cross-dressing, performances drag-kings o drag-queens.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Persona_trans)
Orientació del desig
Atracció (física, emocional, romàntica, estètica, o qualsevol altre tipus d’atracció) que sent una persona per altres persones. El desig està marcat socialment per l’heteronormativitat, entre d’altres, sortir d’aquestes normativitats pot implicar càstigs socials.
(Bel Olid)
Expressió de gènere
És la manifestació externa de la identitat de gènere mitjançant la roba, el pentinat, etc. L’expressió de gènere (independentment de la identitat de gènere) és l’element principal que es té en compte en societat per assignar-te al grup dones o al grup homes. L’expressió de gènere no indica necessàriament identitat de gènere ni, encara menys, orientació sexual.
(Bel Olid)
Color de la pell/ètnia
Qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència per raó de raça, color de pell, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals.
(Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació)
Classe social
Una forma d’estratificació social basada en l’existència d’uns grups d’individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup. Aquestes característiques vinculants poden ser de caràcter econòmic, cultural o social, i poden estar generats o ser generadors d’interessos o objectius comuns que reforcin el sentiment de pertinença a un grup. Les classes socials no són grups tancats i un individu pot canviar de grup de forma més o menys voluntària (segons les circumstàncies).
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Classe_social)
Homofòbia/LGTBI+fòbia
L’homofòbia és l’aversió o discriminació contra les persones homosexuals. Sol implicar odi, hostilitat o desaprovació envers persones d’aquesta orientació sexual, i sovint, envers la idea mateixa de diversitat sexual. S’anomena “homòfoba” la persona que té aquest prejudici.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Bif%C3%B2bia)
Bifòbia
La bifòbia és la por, la discriminació o l’odi cap a la bisexualitat i les persones bisexuals com a individus. No inclou necessàriament l’homofòbia ni l’heterofòbia, perquè hi ha estereotips específics per als bisexuals. Pot adoptar la forma de negació que la bisexualitat sigui una autèntica orientació sexual o d’estereotips negatius sobre les persones que són bisexuals (com les creences que són promiscues o deshonestes). Altres formes de bifòbia inclouen l’esborrament bisexual.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Bif%C3%B2bia)
Monoparentalitat/ Monomarentalitat
La llar monoparental és una família formada per un o més fills/es i un dels dos progenitors. Per tant, són llars monoparentals en tots aquells casos que els progenitors estan separats, en divorci o que no mantenen cap mena de contacte amb els fills/es. Fet que fa que el fill/a o els fills/es siguin acompanyats per un sol pare/mare diàriament, o familiars que comparteixen habitatge i ajuda econòmica.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Llar_monoparental)
Edatisme / discriminació per edat
L’edatisme (en anglès ageism) o vellisme és la discriminació vers una persona per la seva edat a través d’estereotips socials i prejudicis (…). També, trobem edatisme cap adolescents i infants (…), és “malauradament” comú sentir o pensar que actualment la joventut es troba en risc d’abandonar els estudis, caure en drogoaddiccions, en la delinqüència i de patir embarassos no desitjats. En moltes ocasions, s’han rebutjat les seves idees perquè són massa joves, o assumint que han de comportar-se de certa manera a la seva edat. És usual que les persones de mitjana edat desqualifiquin els/les joves, establint paràmetres de comparació amb una societat (la de la seva pròpia joventut), que ja no existeix i la qual no tornarà. Per tant, la idea d’una joventut en risc s’implica en tot el col·lectiu que el forma. També, es pot destacar l’efebifòbia, què és la por o el rebuig irracional al jovent.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Edatisme)
Diversitat funcional
Les persones amb diversitat funcional son diferents, des del punt de vista biofísic, de la major part de la població. Al tenir característiques diferents, i donades les condicions de l’entorn generades per la societat, es veuen obligades a realitzar les mateixes tasques d’una forma diferent. Dins del paraigües de Diversitat Funcional estarien les persones amb sordera o que per moure’s necessiten fer ús d’una cadira de rodes.
(Pikara Magazine)
Neurodiversitat
La neurodiversitat és un enfocament de l’aprenentatge i de la discapacitat que argumenta que diverses condicions neurològiques són el resultat de variacions normals del genoma humà. Aquest mot creuat de «neurologia» i «diversitat» es va originar a finals de la dècada del 1990 per afirmar que les diferències neurològiques havien de ser reconegudes i respectades com una categoria social, de la mateixa manera que es fa amb el gènere, l’ètnia, l’orientació sexual o la discapacitat física, com un desafiament a les visions predominants que tracten la diversitat neurològica com una patologia.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Neurodiversitat)
Ruralitat
El fet de viure en àrees rurals pot ser un eix d’opressió donat que pot portar a aïllament, sobretot si es combina amb altres eixos d’opressió (gènere, orientació, diversitat funcional…) i en contrast amb el fet de viure amb àrees urbanes o properes, amb més possibilitats de comunicació i de trobar col·lectius de suport. També pot ser un motiu de discriminació, en cas de donar-se prejudicis polítics i/o socials sobre amb el fet de viure al món rural.
Cossos no normatius
S’inclouen aquí tot un conjunt d’opressions marcades per cànons de bellesa i/o per allò que culturalment s’ha entès com a “norma” a la qual es pressuposa s’adeqüen els cossos humans. Entre aquí la discriminació des de la grassofòbia i també totes les opressions vinculades a la pressió estètica. En aquest eix també es poden incloure les persones afectades per la diversitat funcional, donada la diversitat de cossos enfrontada a la “norma!.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Grassof%C3%B2bia)
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Pressi%C3%B3_est%C3%A8tica)
Racialització
El racisme és el fet d’afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l’avantatge econòmic, polític i social d’un grup en relació als altres. Històricament, el racisme ha servit per a justificar l’imperialisme, l’esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l’etnocentrisme i el xovinisme cultural. La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, atès que aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d’equitat de valor. Però l’aplicació d’aquesta creença al bregar amb membres d’aquesta raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les “races”, és conegut com a prejudici racial
Sud global
Sud global és un terme utilitzat en estudis postcolonials i transnacionals que pot referir-se tant al tercer món com al conjunt de països en vies de desenvolupament. També pot incloure a les regions més pobres (en general al sud) de països rics (del nord global). El sud global és un terme que estén el concepte de país en vies de desenvolupament. Habitualment es refereix a tots aquells països que tenen una història interconnectada de colonialisme, neocolonialisme i una estructura social i econòmica amb grans desigualtats en nivells de vida, esperança de vida o accés a recursos
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Sud_global)
Religió / Discriminació religiosa
La discriminació religiosa o discriminació per religió consisteix en tractar a una persona o grups de persones de forma no favorable per les seves creences religioses. Aquesta discriminació es pot donar en formes legals, institucionals, en l‘habitatge o en la feina. En la seva vida quotidiana, molts membres de comunitats religioses o de creences s’enfronten a la discriminació basada en la seva religió o creença. Estan indegudament restringits en el gaudi dels seus drets civils, culturals, econòmics, polítics i socials. Com a tal, els membres de certes comunitats religioses o de creences sofreixen discriminació en el seu accés a l’educació pública, als serveis de salut o a les publicacions públiques.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Discriminaci%C3%B3_religiosa)
Es podria revisar aquí també la Islamofòbia.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Islamof%C3%B2bia)
Situació administrativa
Qualsevol de les situacions en què una persona es pot trobar als Països Catalans, sia la que defineix l’estat d’una persona immigrada, sia la de regularitat o irregularitat segons si la persona té o no té una autorització de residència o de residència i de treball que l’habiliti per al lliure exercici dels seus drets.
(Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació)
Supervivent de violència masclista
Haver patit de forma recurrent i continuada violència masclista en l’àmbit de la parella, en relacions heterosexuals per part d’homes cis.
Malalties cròniques
Les persones en aquesta situació tenen més problemes per relacionar-se i adaptar-se al món, sigui per raons físiques i/o psíquiques i l’atenció mèdica que necessitin.